Saltar apartados

Publicacions de membres del Departament - 2 últims anys

 

 

 

L'objecte de la sociologia urbana és l'estudi de la relació sistémica entre la ciutat com a espai físic construït per l'home i les relacions socials que en est tenen lloc. El seu propòsit, el de respondre a preguntes com les següents: ¿per què i com diferents estructures de relacions socials generen diferents tipus de ciutats? I, al revés, ¿en quina manera les diferents formes urbanes condicionen diferencialment les relacions socials que en elles tenen lloc? Respondre a aquestes preguntes bàsiques ha sigut sempre l'objectiu dels sociòlegs urbans: implícitament, ja amb els precursosres del segle XIX, com Marx i Engels, i, com a declaració d'intencions metodològiques, des del naixement de la sociologia urbana com subdisciplina amb identitat pròpia allà pels anys trenta a Chicago. Dissenyat amb intenció pedagògica, el llibre presenta un recorregut panoràmic i exhaustiu per aquesta vasta labor de recerca de més d'un segle i mitjà, ordenant i analitzant les seues principals escoles i autors a partir d'un doble eix cronològic/epistemològic. Es tracta per açò d'una obra de referència idònia per a estudiants de sociologia, antropologia, història contemporània, urbanisme, geografia humana, cordenación del territori o arquitectura, entre altres disciplines. El plantejament i estil del text permeten al mateix temps que aquest puga resultar atractiu per a un públic molt més ampli, ja que pot també llegir-se com un assaig general sobre la història de la ciutat occidental contemporània i la mútua interrelació entre societat, cultura, política, urbanisme i arquitectura.

 

 

 

 

La gestió del poder entorn de la qüestió dels animals. Aportacions des de les Ciències Socials. Revista de Bioètica i Dret. Universitat Autònoma Barcelona. Càtedra UNESCO de Bioètica. ISSN 1886-5887

Aquest article planteja la necessitat d'enfortir una postura crítica per part de les Ciències Socials pel que fa al tracte dels animals, a partir de l'observació que en les societats humanes encara persisteix una assumpció disfuncional del poder, alguna cosa que quedaria patent en una realitat pretendidamente invisible: l'exercici extrem de poder per part dels éssers humans manifest en formes estructurals d'explotació i abús dels animals.

 

Paraules clau: animals, poder, explotació, estructura social, ètica animalista.

 

 

L'ètica animalista i la seua contribució al desenvolupament social”. Papers de relacions ecosociales i canvi global. ISSN 1888-0576

La cultura de pau constitueix avui dia en la teoria científica un element clau per al progrés de les societats humanes. No obstant açò, abordar la pau sense qüestionar l'antropocentrisme de la nostra cultura suposa normalitzar la violència contra els animals implícita en el model de societat occidental, així com reforçar un sistema moral parcial que sobreviu amb la contradicció entre la consideració suprema de la vida humana i el menyspreu absolut per la resta de formes de vida. Contra aquesta visió limitada de l'ètica s'alça l'animalismo, un pacifisme portat fins a les seues últimes conseqüències.

 

 

La sociologia del sistema mundial com a eina per a l'anàlisi multifactorial de les migracions internacionals”. OBETS. Revista de Ciències Socials. ISSN 1989-1385

Existeix un corrent crític recent que tracta de transcendir des de les Ciències Socials els enfocaments clàssics en matèria de migracions. No obstant açò, a l'anàlisi crítica resulta insuficient; és necessari desenvolupar enfocaments metodològics que milloren l'aplicabilitat dels estudis.

Aquest article defensa la necessitat d'adaptar estructures i categories d'anàlisis a un model multifactorial i multidisciplinari que puga captar en totes les seues dimensions un fenomen tan complex com és el de les migracions.

Paraules clau: migracions, metodologia, anàlisi multifactorial, sistema mundial

 

Potential Criteria for the Review of the Health Component of the National Roma Integration Strategies”. REVISTA DE DIFUSIÓN GENERAL: European Office for Investment for Health and Development, WHO Regional Office for Europe, WHO Regional Office for Europe.

The present working document aims to provide support to and additional background for the European Commission in its process of reviewing the health components of the National Roma Integration Strategies during the first quarter of 2012. It is for a targeted audience (specifically, DG SANCO technical staff working on Roma health).

This document contains an expanded and adapted version of the “criteria for the evaluation of the health component of the National Roma Integration Strategies” that were presented at the “Roma health resource workshop” in Istanbul on 26-27 October 2011. The workshop, which was co-organized by UNFPA and WHO, provided input and facilitated country-to-country exchange for developing or revising the health component of National Roma Integration Strategies or related sets of policy measures. The aforementioned criteria were presented in plenary and subsequently reviewed in breakout groups that comprised more than 40 representatives from governments, NGOs/civil society, the Roma community, academia, international organizations and UN system agencies. A full workshop Report of Proceedings is available upon request.

With technical oversight, coordination, and structural orientations provided by the WHO Regional Office for Europe, the criteria for reviewing the health components of the Strategies were developed by the University of Alicante (Spain), University of Debrecen (Hungary), University of Lancaster (UK) and the London School of Hygiene & Tropical Medicine (UK). After the workshop, participants’ feedback was incorporated and additional input was provided by the above-mentioned universities and select experts

from international organizations. The criteria were then finalized by the WHO focal point on Roma health.

 

La gestió del poder entorn de la qüestió dels animals. Aportacions des de les Ciències Socials”, Revista Seleccions de Bioètica, Centre Nacional de Bioètica Selecciones de Bioètica ISSN 1657-8856

 

Aquest article planteja la necessitat d'enfortir una postura crítica per part de les Ciències Socials pel que fa al tracte als animals, a partir de l'observació d'una realitat pretendidamente invisible: l'exercici extrem de poder per part dels éssers humans manifest en formes estructurals d'explotació i abús dels animals. La nostra hipòtesi és que les societats humanes reflecteixen el que cridem una assumpció disfuncional del poder, que porta a reduir artificialment als animals no humans a objectes d'abús i consum, impedint al mateix temps un desenvolupament sa de la vida humana.

 

Paraules clau: animals, poder, explotació, estructura social, ètica animalista.

 


 

 

“¿És possible satisfer les necessitats bàsiques interespecies? L'aprenentatge intercultural de pau estructural no antropocèntrica”. Revestisca Pensament Actual. Universitat de Costa Rica. Seu d'Occident. Vol 3-4, 4º trimestre 2013. ISSN 1409-0112.

 

PARAULES CLAU: aprenentatge intercultural, necessitats bàsiques, Bon Viure, maldesarrollo, pau estructural, animalismo, ecofeminismo, triangle de la violència i explotación.el article integra l'ètica animalista i l'ètica ambientalista, l'ecofeminismo i l'enfocament de les necessitats bàsiques interespecies en una construcció teòrica i empírica, emprant el triangle de la violència de Galtung i el concepte d'explotació d'Ibáñez.el maldesarrollo i el mal viure troben es reprodueixen en la malentesa supremacia de la cultura humana explotadora de la Naturalesa, convertint en ‘víctimes' a les societats, als individus i a la Naturalesa en el seu conjunt. En aquest context de victimització i insatisfacció estructural i culturalment violenta de necessitats, el Bon Viure i el desenvolupament humà bàsic són impossibles, mentre es perpetua la destrucció material i immaterial del patrimoni biològic, cultural i humano.la cultura de pau i la filosofia per a fer les paus constitueixen una aproximació científica clau per al Bon Viure interespecies, aproximació que seria menys poderosa si no qüestiona l'antropocentrisme de la cultura dominant en el sistema mundial, que en la pràctica, normalitza la violència contra la naturalesa i contra els animals. La transcendència implica no reproduir l'enfocament dicotòmic occident / antioccidente, fonamentalisme occidental / dialèctica de la ment colonitzada (Sen).La idea força és l'intent de transcender l'antropocentrisme i l'etnocentrisme, geogràfic i fins i tot espai-temporal, donant a la diversitat cultural i a la solidaritat la seua autèntica dimensió per a la supervivència plena del viu, per a crear un pacifisme portat fins a les seues últimes conseqüències, que no reproduïsca l'enfocament victimizante sinó l'emancipador o alliberador en el plànol de l'acció.

 

 

 

Ganuza, E. y Francés, F. “A marca dos participantes no Orçamento Participativo: panorâmica sobre as experiências espanholas”, en ESPERANÇA DEMOCRÁTICA: 25 ANOS DE ORÇAMENTOS PARTICIPATIVOS NO MUNDO. 2013. In-LOCO

 

Este livro representa o esforço de mais de quarenta autores e de muitos outros colaboradores directos e indirectos que espalhados pelos diferentes continentes procuram proporcionar uma visão panorâmica sobre os Orçamentos Participativos (OP) no Mundo. Fazem-no a partir de contextos muito diferentes. Alguns são investigadores, outros consultores de processos, outros ainda activistas ligados a vários grupos e movimentos sociais. Os textos espelham bem esta diversidade de abordagens e de olhares, que não pretendemos condicionar. O que aqui propomos é uma reflexão aberta e em construção sobre as múltiplas dinâmicas dos Orçamentos Participativos, desafiando os nossos leitores a continuarem este trabalho nas realidades mais próximas de si. As páginas que se seguem são um convite para uma fascinante viagem pelos caminhos da inovação democrática em contextos culturais, políticos, sociais e administrativos muito diversos. Da América do Norte à Ásia, da Oceânia à Europa, da América Latina à África, o leitor encontrará muitos motivos para seguir atentamente as propostas dos diferentes autores.

 

La integració cultural i social en les migracions intraeuropeas, Migracions, 30, 2011;

 

Quan un migrant arriba a una societat diferent, ha de triar com viure en ella. En aquesta elecció expliquen el seu passat, el seu present i especialment el seu futur en termes d'expectatives de mobilitat. Comprendre com viuen els residents estrangers en el seu país de destinació implica considerar conceptes clau com a processos de socialització, xoc cultural, competència intercultural o processos d'aculturació que impliquen aprendre noves competències culturals. A partir de les dades de l'Enquesta Social de Migracions Internes Europees (EIMSS) aquest treball se centra en l'anàlisi de dues dimensions, la integració cultural i la integració social, que van a caracteritzar la manera en què els migrants europeus viuen en el seu nou entorn social, i la seua relació amb la percepció de la discriminació que té el migrant o la seua adaptació psicològica,en termes de nostàlgia i satisfacció amb la vida.

 

 

 

 

Alaminos Chica, Antonio. "Metamorfosi sociali"

Il mutamento sociale costituisce un universale dell’esperienza umana che ha alla radice attori e luoghi strategici. In particolare, gli attori su cui si concentrano gli studi presentati in questo volume sono le giovani generazioni e la classe politica. Si intrecciano così due prospettive teoriche normalmente divergenti: quella generazionale e quella elitista. L’altro fuoco analitico prescelto ha a che vedere con i luoghi che si ritiene fungano da catalizzatori del mutamento nell’Europa contemporanea. Anche su questo versante si individuano una base e un vertice. I fermenti delle comunità locali trasformano il quadro societario dalla base. Al vertice, nell’attuale congiuntura storica, l’Unione Europea si configura come l’arena istituzionale che più di ogni altra ha contribuito a ridisegnare la distribuzione del potere e ad attivare vincoli-opportunità emergenti, introducendo nuovi diritti, nuove regole e nuovi confini di azione sociale, politica ed economica. Il volume è dedicato a Gianfranco Bettin Lattes, traendo ispirazione della sua vasta e originale attività scientifica a cavallo tra sociologia generale, sociologia politica e sociologia del territorio.


 

 

Alaminos Chica, Antonio (2007)  "El canvi generacional en les societats postcomunistas"

En què forma els joves puguen expressar una discontinuïtat respecte a les estructures d'opinió prèvies, sobre la democràcia i el mercat en les societats postcomunistas. Metodològicament s'empra l'anàlisi de cohortes per a evitar el risc d'interpretar com especifique d'una classe d'edat tendències que puguen ser generals al conjunt de la societat. Segundo, es compara amb les societats de tradició capitalista per a evi- tar el mateix efecte. En general els joves mantenen les mateixes opinions que les generacions anteriors expressant canvis molt limitats. L'opinió més estesa combina l'acceptació del lliure mercat, al costat de l'exigència d'intervenció modera- daura de l'Estat per a mitigar les desigualtats. Per camins històrics diferents, capi- talismo i comunisme han convergit en una opinió pública equivalent, on les tendències de desigualtat exigeixen una intervenció de l'Estat.

 

revista
La relació de la ciutadania amb la política ha experimentat en els últims anys una important deterioració en diverses societats europees. Aquesta recerca contribueix determinant entre les causes la desconfiança cap al funcionament de l'Estat de Dret, expressat en els poders legislatiu, executiu i judicial. Excepte en les societats nòrdiques, la desconfiança cap a l'Estat és generalitzada i especialment intensa en les societats postcomunistes. En les societats postcomunistes l'aplicació precipitada d'una definició procedimental minimalista de democràcia col·lisiona amb les expectatives dels ciutadans que la defineixen pels seus objectius i assoliments: drets polítics, econòmics i socials. Aquesta crisi de confiança en el funcionament real de l'Estat de Dret repercuteix directament sobre la satisfacció amb la democràcia i la disposició a la participació dels ciutadans.

 

Francés García, Francisco i Santacreu Fernández; O. (2013) “Les identitats transitòries: Estratègies de socialització dels residents europeus a la Comunitat Valenciana”. Revista Internacional de Sociologia. Vol 71, 2, pàg. 441-466.

 L'article planteja una anàlisi entorn de les claus explicatives del procés de formació de capital social i les estratègies d'inserció en la societat civil espanyola dels estrangers europeus residents a la Comunitat Valenciana. La hipòtesi de treball planteja l'existència de dos discursos diferenciats (integració i coexistència). Els resultats mostren com les variables “edat” i “posició laboral” determinen en gran mesurada l'adscripció a un o un altre discurs, mantenint no obstant açò elements comuns, com són la concepció individual del procés d'inserció en la societat civil i la consideració instrumental de la nacionalitat. Açò revela que el procés de construcció de capital social dels estrangers europeus compon un paradigma explicatiu diferent al dels processos d'immigració extracomunitària. L'article finalitza amb una anàlisi dimensional de diferents elements propis del capital social vinculat a la realitat de la població estudiada

 

Ganuza, E. y Francés García, Francisco (2013) “Participatory Budgeting in Spain: mobilization experiences”. Participatory budgeting in Asia and Europe. Key challenges of deliberative democracy. Hampshire: Palgrave Macmillan.

 

Citizens' participation, especially participatory budgeting, has spread in both Asia and Europe, and has been a symbol of democratic renewal. These transformations are already very visible in Europe, where more than 200 municipalities have adopted participatory budgeting. By contrast, in some Asian democracies, such as Japan or South Korea, it has considerably enlarged the agenda of citizen participation, integrating new forms such as taxpayers' budgets. In other countries, especially in China, participatory budgeting represents some adaptations of opening and transparency. With a global cast of authors, this study provides an overview of the impact of these devices, such as improving the modernisation of public administration or improving the contact between citizens and politicians, and documents the latest developments of citizen participation in both continents.

 

 

Ganuza; I. i Francés García, Francisco (2012) El cercle virtuós de la democràcia: els pressupostos participatius a debat. Madrid: Centre de Recerques Sociològiques (CIS).
En 1989 els governants de la ciutat de Porte Alegre van crear el pressupost participatiu com una forma d'obrir la discussió del pressupost municipal a la ciutadania. Des de llavors l'experiència s'ha expandit pel món. Aquest llibre pretén fer un recorregut analític per l'expansió dels pressupostos participatius a Espanya, que comencen a organitzar-se en ciutats de tota grandària des de l'any 2001, amb l'objectiu de comprendre les claus de la seua difusió, així com el seu funcionament i els seus límits en les democràcies municipals espanyoles. Per a açò, el present estudie part d'una enquesta als participants de vuit experiències amb una mostra de més d'1.100 casos, a més d'una anàlisi dels procediments de més de 50 processos existents fins a l'any 2010. Es realitza també un seguiment de les dinàmiques administratives sobre les quals s'assenta l'experiència amb l'objectiu de comprendre el seu impacte, així com la seua articulació amb les administracions. El treball permet afirmar que l'impacte dels pressupostos participatius sobre els municipis és modest, no obstant açò, ha instaurat una altra forma de pensar les relacions entre governants i governats més horitzontal, que incorpora dinàmiques deliberatives i suggereix un horitzó polític diferent al que habitualment ha estat present en la realitat dels municipis espanyols

 

 


Participation has undergone a communicative shift, which has favoured the organization of new participatory processes based on classic principles of deliberation theory. These experiments go beyond traditional protest: they include a communicative element with the aim of defining a public politics, which places them alongside models of deliberative governance. The present work sets out the characteristics of these new instruments (participatory budgeting, PB) in order to find out which problems deliberative governance initiatives are faced with. The conclusions tell us that the inequalities in participation are significant. Nevertheless, PB enables most participants to make effective use of their opportunities for deliberation. From this standpoint, the challenge for deliberative governance does not seem to be the deliberative capabilities of individuals, but rather the design of participatory procedures and the participation of individuals. We may question whether the administration can guarantee impartial political spaces that are as inclusive as possible

 

 


This paper analyzes the way participants change their mind in a deliberative forum. Its contribution lies in studying the extent to which these changes persist over time. We start from Mackie?s assumption that changes of opinion in a deliberative context cannot be interpreted by considering isolated variables, but must be based on individual attitudinal networks in which preferences are embedded. The results show that certain changes after deliberation are not maintained by some individuals. The paper details the importance of certain variables in the change of opinion in the short and long term, as well as the relationship that exists between different attitudes (information, preferences, beliefs and political effi cacy) at three different times before and after deliberation.

 

 

 

 

 

Antonio Alaminos i Clemente Penalva, Els mitjans de comunicació i el canvi polític a Espanya (1991-2000). Mitjana and political change in Spain (1991-2000)

 La societat espanyola va viure en l'àmbit polític un període excepcional entre 1991 i 2000. L'aliança estratègica entre mitjans de comunicació i partits de l'oposició va propiciar el canvi d'un govern del Partit Socialista a un altre del Partit Popular en 1996. La difusió d'escàndols de corrupció política va marcar l'agenda política i social, amb una finalitat de mobilització electoral. Seguint les elaboracions teòriques sobre comportament polític (mobilització política cognitiva) i sobre comunicació de masses (Agenda Setting) es duu a terme una anàlisi de les sèries temporals obtingudes a partir de dades secundàries i de l'anàlisi de contingut.Es determina en quin mesurada la campanya mediàtica va mobilitzar als/les electors/as conservadors i va tenir les seues conseqüències sobre els resultats electorals.

 

 

Eva Espinar i Anna Samuelsson, “Riscos mediambientals en els espais informatius: anàlisi qualitativa de la televisió espanyola”, Estudis sobre el missatge periodístic, 18 (2): 703-719. 2012.

Donada la influència fonamental dels mitjans de comunicació en la difusió d'amenaces i riscos, el nostre objectiu és analitzar el discurs mediàtic entorn d'un risc en particular: el mediambiental. A partir d'una mostra de 84 programes informatius emesos en les tres cadenes de televisió espanyoles amb majors índexs d'audiència a nivell nacional, s'ha localitzat i analitzat un total de 138 notícies, totes elles relatives al medi ambient i la naturalesa. La informació arreplegada ha sigut codificada i classificada d'acord a quatre temàtiques: causes, conseqüències, solucions i referències a problemes mediambientals. En termes generals, les notícies tendeixen a centrar-se en esdeveniments concrets i a mostrar preferència per continguts emocionals, d'entreteniment o anecdòtics, enfront d'explicacions entorn de solucions, conseqüències i, sobretot, causes dels problemes mediambientals.


 

Eva Espinar y Cristina González, “Gender portrayals in food commercials: A content analysis of Spanish television advertisements”, Observatorio (OBS*), 6 (4): 109-126. 2012.

Content analysis of media messages from a gender perspective has a long tradition. In the particular field of advertising, most of the researches have been focused on generic samples of advertisements or on the advertising traditionally associated to a masculine or a feminine audience. However, few authors have analyzed gender contents in food advertising, in spite of the close relationship between gender structures and the social processes of food purchase and preparation. Thus, gender representations in food advertising broadcast in Span ish television are analyzed in this article. The main results obtained show clear gender differences . For example, there is a clear predominance of masculine voices over and a more balanced situ ation regarding protagonists. Besides, feminine protagonists are more frequently located indoors,portrayed as attractive women and connected to advertising claims related to beauty or to the healthy qualities of the pro

Rodolfo Martínez i Eva Espinar, “Adolescents i Tecnologies de la Informació i la Comunicació a Espanya”, Obets. Revista de Ciències Socials, 7 (1): 109-122. 2012.

L'objectiu fonamental d'aquest article és analitzar la relació entre les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i els/les adolescents espanyols/as.Concretament, s'estudia, a través de metodologia qualitativa, els usos que fan els/les adolescents dels dispositius tecnològics, així com l'accés als mateixos. D'altra banda, també s'analitzen les finalitats per les quals utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació, destacant la seua íntima relació amb la comunicació entre iguals i l'entreteniment, mentre s'observa una infrautilización de les tecnologies per al procés d'ensenyament i aprenentatge.

 

Eva Espinar i Cristina González, “Representacions de gènere en la publicitat d'aliments: una anàlisi de contingut”, Revestisca Qüestions de Gènere, 7: 227-245. 2012.

 

L'anàlisi de contingut del missatge mediàtic des d'una perspectiva de gènere explica ja amb una abundant bibliografia. En el cas de la publicitat, gran part dels estudis realitzats s'han centrat en mostres genèriques de continguts publicitaris o en aquella publicitat tradicionalment associada a un o un altre gènere. No obstant açò, pocs autors han analitzat els continguts de gènere de la publicitat relativa a productes d'alimentació, malgrat l'estreta relació entre estructures de gènere i els processos socials de compra i preparació de l'imentos. En aquest àmbit se situa, precisament, la nostra recerca. Els principals resultats obtinguts mostren clares diferències de gènere en les peces publicitàries: tant en termes de presència quantitativa com en l'assignació de determinades característiques.

 

 

Eva Espinar i Mª Isabel Hernández, “El periodisme de pau com a paradigma de comunicació per al canvi social: característiques, dimensions i obstacles”, CIC. Quaderns d'Informació i Comunicació, 17: 175-189. 2012.

El periodisme de pau constitueix un paradigma orientat al canvi social que el seu principal objectiu és dotar als/as professionals de la comunicació d'eines analítiques i pràctiques que els permeten abordar el conflicte de manera constructiva i èticament responsable. Suposa un desafiament a la forma d'interpretar els propis conflictes, les relacions entre mitjans de comunicació i societat i el rol que els/as periodistes poden o deuen jugar en contextos d'aquesta naturalesa. En el present article es planteja una revisió teòrica del periodisme de pau que ens va a permetre reformular-ho conceptualment, delimitar les seues dimensions i establir els obstacles o límits que, donades les característiques del sistema mediàtic hegemònic, dificulten avui dia el seu èxit com a model de comunicació, clau en la construcció d'una cultura de pau.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Departament de Sociologia II


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3400

Fax: (+34) 96 590 3464

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464